La vida m’ha portat a Grup Iris des d’abans dels seus inicis, l’any 2013. En aquella època vaig deixar enrere una part de mi, per encetar un camí ple d’il·lusions, de projectes i de reptes personals que m’ajuden sempre a treballar per gaudir del regal del dia a dia.

El meu motor a la vida és l’amor incondicional de i per la meva família i amics . Em sento fidel als que m’envolten i a tot allò que faig.
Suposo que és per això que m’estimo tant Grup Iris, perquè l’he vist néixer i créixer , sempre intentant garantir que vagi en la direcció de millorar la salut física i emocional de les persones que ens necessiten, amb una actitud positiva i empàtica.

Em confesso feliç doncs, d’aconseguir de mica en mica que hi hagi més persones acompanyades durant el procés després d’un diagnòstic de càncer de mama, i sobretot feliç d’estar tan ben acompanyada per la Junta Directiva i per totes les persones que ens fan costat i ens ajuden a tirar endavant aquest projecte. Som la petita gran família Iris!

El 2012, quan jo estava en ple tractament de quimioteràpia, per un càncer de mama, mitjançant un amic, el meu marit es va assabentar de la creació de Grup Iris a Figueres.

La veritat és que jo estava en un moment de la meva vida en el qual no m’interessaven massa coses. Però em va convèncer. Ara, ja des de la distància, puc dir amb tota seguretat que no va ser un error.

Som un petit grup de dones, sense cap experiència de res, unides per un fi comú, ganes d’ajudar a persones que, com nosaltres, es troben en una situació que no és fàcil d’encaixar. Moltíssima feina, però sempre amb alegria, decisió i ganes de ser útil
Des d’aquí animo a les persones de Figueres, que d’alguna manera vulguin col·laborar en aquest projecte, i ajudar-nos, s’uneixin a nosaltres, formant part de Grup Iris.

Vaig arribar al Grup Iris l’octubre del 2014,

Vaig arribar al grup l’any 2014, molt perduda i despistada, amb elles vaig aprendre que el que vius al passar per un càncer de mama pot ser molt, o poc, depenen de la teva actitud i que tot el que passes és “normal”: caiguda de cabells, ungles, problemes a la boca i als peus.

Al principi participava poc, algun taller de cistells, alguna trobada. Al setembre del 2015 ens va deixar la meva mare, aleshores preparaven la 1a cursa.

Necessitaven col·laboradores i em vaig oferir, necessitava omplir el temps que tenia buit.

Juntament amb dues companyes ens vam encarregar de recollir els regals que els comerciants ens donaven per regalar a les participants.
Em van proposar d’entrar a la junta i aquí estem!

Ara ja estem preparant la 4ª cursa, fem tallers, conferències, txikung, ioga i no tenim temps per avorrir-nos, ens prenem la vida com ens ha tocat viure-la, amb un toc d’humor i alegria sempre.

El nostre objectiu és poder arribar a totes les dones afectades, per donar una mica de suport i ajudar-les a passar aquests moments.

Si tens ganes d’ajudar-nos, tant si ets afectada com si no, vine i parlem. Sobretot per a la propera cursa, necessitem moltes voluntàries i voluntaris, gràcies a la vostra ajuda ja arribem a la 4a edició, ah! A la 3a vam ser 5000 dones, mames, joves, adultes, iaies i nenes, corrents i caminant.

Quan vaig conèixer l’existència del Grup Iris estava en ple tractament, el meu apropament no va ser fins que vaig acabar i va ser llavors quan vaig començar a creure que aquest petit grup de dones podia canviar la vida de moltes més, conscienciant a tot Figueres i voltants d’aquesta malaltia.

Vaig tenir molt clar que volia participar en aquest projecte, no és fàcil estar al davant d’una associació d’aquest tipus, però la gratificació d’estar envoltada de dones tan fortes i valentes, de persones d’una humanitat incalculable, fa que les dificultats es minimitzin.

No vaig tardar gaire a rebre la invitació per a implicar-m’hi i sense ni adonar-me’n, em vaig veure immersa en una junta plena d’il·lusions i projectes, una petita família a la qual, l’estigmatitzada paraula “càncer” havia unit per a intentar guanyar alguna que altra batalla. A poc a poc vàrem anar avançant, treballant entre totes moltes hores.

Porto més de 4 anys aquí i espero poder seguir aportant la mateixa il·lusió amb la qual vaig començar aquesta gran aventura, a on la solidaritat, el voluntariat i les ganes de millorar la vida de totes aquelles persones que viuen angoixades perquè el càncer ha entrat a les seves vides, és la nostra carta d’identitat.

Ens vàrem conèixer totes degut al càncer. Quan es va formar el Grup Iris, vaig ser voluntària a les activitats que es feien.

Quan vaig fer la primera cursa de la dona, em va semblar un esdeveniment extraordinari i vaig ajudar també com a voluntària, va ser una experiència inoblidable i la junta em va proposar formar-ne part, ni m’ho vaig pensar i des de llavors que estem juntes.

Quan em varen diagnosticar la malaltia vaig tenir la sort de comptar amb una gran professional, la meva “infermera”, a la que se li va acudir la idea de formar un grup i anomenar-lo “princeses”. En aquest grup ens vàrem conèixer unes quantes dones afectades de càncer de mama i és aquí a on ens explicàvem les nostres inquietuds i preocupacions. Va estar molt bé, però en cert moment es va decidir anar més lluny i muntar una associació, el Grup Iris. No totes crèiem en això, però vam seguir endavant i ara estic molt orgullosa de formar-ne part.
Actualment he passat de ser voluntària a ser membre de la junta i seguir treballant amb molta il·lusió, per així poder ajudar d’alguna manera a altres dones, sempre amb la humilitat que desprèn el Grup Iris.

Vaig ser voluntària a la cursa de la dona varis anys.

Em van proposar ser de la junta i no m’ho vaig pensar dues vegades.

Quasi totes han passat un càncer de mama i en veure amb quina il·lusió es prenien la vida, per mi va ser com una injecció de vitamines per començar a apreciar de viure amb el que tenim.

Com moltes persones anònimes que us creueu pel carrer, he passat per la difícil situació de superar una malaltia oncològica. Enrere ha quedat part del que era la meva vida habitual. Aquest fet m’ha portat a adornar-me i valorar el que és realment important i a aprendre a gaudir de tot el que tinc, sense deixar escapar res. Ara el meu temps és més important que mai.

Aquesta nova oportunitat no hauria estat possible sense els metges i altres professionals que m’han atès. Però sobre tot, sense el meu home i el meu fill: m’ho han donat tot. També he comptat amb la família i amb molts amics pendents sempre de mi. No voldria oblidar-me de la Mirla i el Duc, estirats al meu costat els dies complicats.

I és per tot el què he rebut i que m’ha ajudat tant, que ja des del principi, vaig tenir la necessitat de fer algun tipus de voluntariat. Volia retornar part d’allò que a mi tanta força m’havia donat.

Com moltes coses bones que arriben a la nostra vida, la casualitat és la que em va portar a conèixer Grup Iris i al grup de dones valentes que el formen. En un principi jo els hi vaig oferir la meva ajuda, però són elles les que, en poc temps, m’han donat molt a mi. Envoltar-te de dones que estant a la mateixa situació que tu en tots el aspectes,  és una de les millors teràpies. Poder-nos riure juntes de tots els “mals” que ens afecten és la millor injecció de força per poder continuar. És senzill  comprendre’ns, parlem el mateix llenguatge. Gràcies noies!!!

I és per aquest motiu que animo a totes les dones afectades de càncer que us passeu pel local i si no ho esteu, però coneixeu a alguna, acompanyeu-la! Parlarem, riurem i potser plorarem, però  juntes. És bo no fer aquest camí  sola.

Bon camí